Com un estrany costum,
anar a veure el temporal
a sa Mesquida,
t’he tornat a veure
un dia d’agost
quan jeies
amb el bikini negre
damunt l’arena.
Llavors un vent acubat
ens menava
enfora
l’un de l’altre,
i jo em deixava caure
sense ales.
A sa Mesquida
ens dèiem paraules sense brulla.
Record una glopada d’aigua salada
i un gest teu d’esperança
com un ocell perdut.
(sa Mesquida)
